El jovent kurd denuncia l’assimilació turca
El 70% dels joves se senten discriminats, especialment per la llengua
Una enquesta feta per l’Institut Rawest revela que set de cada deu joves del Kurdistan sota administració turca han estat víctimes de discriminació per la seva condició nacional. Els enquestats citen com a principal problema les restriccions per parlar la seva llengua materna.
L’estudi, fet sobre una mostra de 1.500 persones, mostra un panorama poc encoratjador pel que fa a l’ús del kurd entre els joves, un segment de població que cada cop parla menys la llengua autòctona. Segons les dades de l’estudi, la meitat dels joves diuen que tenen un bon coneixement del kurd, però no el fan servir gaire en la seva vida quotidiana. La llengua, a més, perd pistonada en la transmissió intergeneracional, tal com revela el fet que el 20,5% dels joves parla únicament kurd amb la mare i només el 4,4% ho fa amb la parella i l’1,5% amb els amics.
Tot i la creixent assimilació cultural i lingüística dels kurds, l’estudi mostra que les joves generacions cada cop reclamen més l’educació en la seva llengua i el reconeixement del kurd com a idioma oficial al Kurdistan. Un 64,7% dels enquestats creuen que l’educació hauria de ser en turc i en kurd i un 10,2% només en kurd. El 19,8% dels joves pensen que l’educació ha de ser en turc, però que s’ha d’ensenyar la llengua kurda i el 5,4% no veuen cap necessitat que s’ensenyi la llengua pròpia del territori.
El sentiment de pertinença dels joves a la identitat kurda s’expressa en les seves experiències de socialització i en aspectes com les preferències a l’hora de triar parella per casar-s’hi. La majoria desitgen que sigui algú de la mateixa cultura.
Turquia ha prohibit la llengua kurda durant molts anys i fins a la dècada dels noranta del segle passat no va ser autoritzada parcialment. El president turc, Recep Tayyip Erdogan, va contribuir a estendre l’ús del kurd mentre va ser primer ministre, entre el 2002 i el 2014, però Ankara va endurir la repressió contra la cultura, la nació i la llengua kurdes a partir del 2015 després que fracassés l’intent de procés de pau amb el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK).
Des d’aleshores, la propaganda turca s’ha valgut dels mitjans de comunicació per presentar els kurds com a “terroristes” o extremistes. Els joves participants en l’enquesta de l’Institut Rawest van reflectir la creixent estigmatització de què són objecte en les seves respostes.
Es calcula que la llengua kurda té prop de 30 milions de parlants distribuïts, bàsicament, en quatre estats: Turquia, Síria, l’Iran i l’Iraq, i, en menys proporció, a Armènia i l’Azerbaidjan. La fragmentació de l’idioma és un dels seus principals problemes, així com la repressió dels estats. Un dels casos més flagrants d’aquesta repressió es va produir el juliol passat quan l’Iran va condemnar a deu anys de presó la professora Zahra Mohammadi, directora de l’Associació Cultural Nojin, una entitat que, entre altres activitats, es dedica a l’ensenyament de la llengua i la literatura kurdes en diverses localitats del Kurdistan sota administració iraniana.
