El valencià agafa aire

Posted on Tagged

La llengua recupera terreny amb la gestió del govern del Botànic

“Amb tot el que ha passat al segle XX: la dictadura de Primo de Rivera, el Franquisme, la Transició… el més normal és que la llengua estiguera en procés de desaparició i no només es manté, sinó que té una vitalitat important i ara està experimentant un procés de revitalització”. Així resumeix Toni Gisbert, secretari d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV) la situació actual de la llengua després dels tràngols que ha hagut de superar les darreres dècades i anys.

L’arribada a la Generalitat Valenciana del Govern del Botànic, un executiu format pel PSPV-PSOE i Compromís amb el suport extern de Podem, fa més de tres anys i mig, va suposar una alenada d’esperança per al valencià, menystingut per dècades de governs del Partit Popular (PP) i pels anys i panys d’infortunis a què es refereix Gisbert. S’han complert les expectatives? Ha revertit el govern la situació precària de la llengua?

El secretari d’ACPV en fa un balanç positiu. “La situació ha millorat. Hem passat d’una actitud agressiva i d’atac a la llengua pròpia a una actitud, com a mínim, respectuosa”, assegura, i en posa alguns exemples. “La major part de càrrecs institucionals parlen en català, cosa que transmet una imatge de normalitat”. No és una qüestió anecdòtica -remarca Gisbert-: “La imatge de les institucions crea valor social, tant en sentit negatiu com en positiu”.

A banda de la imatge que transmetin els principals líders polítics del país, el govern també ha dut a terme accions per revitalitzar la llengua. “S’han pres mesures d’igualtat lingüística com ara la creació d’una oficina de drets lingüístics i el reglament dels usos administratius del valencià, que fa que el valencià siga la llengua pròpia de l’administració”, cita Gisbert.

Rubén Trenzano, director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, fa un “balanç positiu”, que no vol dir “triomfalista”, de la legislatura. “En tres anys i mig hem donat la volta a la situació de la llengua i hem fet polítiques públiques de promoció”, diu Trenzano, que recorda que la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) ha estat “35 anys al calaix sense ser desplegada”.

En aquests tres anys i mig de govern del Botànic, el Consell ha aprovat decrets, lleis i  mesures encaminades a “millorar la situació” de la llengua. Entre aquestes, el decret pel qual es regulen els usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l’administració, que va ser severament escapçat pel Tribunal Superior de Justícia (TSJ), la creació de l’Oficina de Drets Lingüístics i, més recentment, la Xarxa Pública de Serveis Lingüístics Valencians, que té com a objectiu aplegar els serveis lingüístics de les entitats locals i de les universitats públiques en una estructura pròpia de la Generalitat que afavoreixi el procés de normalització lingüística.

Les mesures de més impacte immediat i més visibles per a la ciutadania, però, han estat la recuperació de la ràdio i la televisió públiques valencianes, amb la creació d’À Punt, i la llei de plurilingüisme en el sistema educatiu, que fixa un mínim d’un 25% d’hores lectives en valencià i en castellà i entre un 15% i un 25% en anglès. La norma deixa en mans del Consell Escolar de cada centre l’elecció del seu projecte lingüístic, dins d’aquests marges, i acaba amb el sistema de línies en valencià i línies en castellà que separava els alumnes per raó de llengua.

Segons Trenzano, la llei de plurilingüisme ha fet que la presència del valencià augmenti de forma notable a les aules. Les dades de la Conselleria d’Educació mostren que en un 53,92% del les escoles de primària que han presentant el seu projecte lingüístic el valencià té una càrrega lectiva de més del 45%, mentre que el percentatge de centres que superen el 45% en castellà és d’un 33,68%. Només un 1,60% de les escoles valencianes opten per limitar-se al 25% mínim d’hores lectives en la llengua pròpia que estableix la llei.

Pel que fa a la ràdio i la televisió públiques, Gisbert remarca el paper “fonamental” que juguen a l’hora de “crear un imaginari” col·lectiu. “Els mitjans de comunicació de masses continuen sent la ràdio i la televisió” per més pes que tinguin ara les xarxes socials. “Hi ha menys joves que gent gran”, assenyala el secretari d’ACPV, i la gent gran “té com a referent la ràdio i la televisió”.

Justament aquest àmbit, el de la ràdio i la televisió en català, és, tot i el naixement d’À Punt, un dels punt foscos de la legislatura, ja que es manté encallada la reciprocitat de les televisions de territoris de parla catalana. “La qüestió està aturada per a després de les eleccions”, denuncia Gisbert, que veu l’afer com una qüestió “purament política i no tècnica”. ACPV va demanar fa uns dies al Consell que “compleixi la llei” i no cedeixi “al xantatge de l’extrema dreta”. El secretari d’ACPV veu “complicada” la resolució del problema perquè “una part del govern valencià és el PSOE i veu TV3 com una televisió política que fa propaganda de la independència”.

El director general de Política Lingüística, que no té competències sobre la matèria, admet que la reciprocitat és una assignatura pendent, però recorda que “no depèn només de Catalunya i el País Valencià, sinó del Ministeri d’Indústria” i de la gestió que  es faci dels múltiplexs. La prioritat del govern, diu Trenzano, ha estat la recuperació de la ràdio i la televisió públiques valencianes i ara es proposen “coordinar-se amb TV3 i IB3 per produir i compartir continguts”, una empresa més fàcil després que els tres governs hagin restablert  les relacions abandonades en matèria cultural i lingüística.

Els esforços de normalització de la llengua topen, com en altres territoris de parla catalana, amb la bel·ligerància dels partits de dreta espanyols i el setge judicial de l’Estat, que dificulta, entre altres coses, tal com recorda Gisbert, “l’aprovació de la competència lingüística per a l’accés a la funció pública”.

El secretari d’ACPV, però, hi veu un vessant positiu. “Per primer cop en trenta anys ens plantegem avenços, no actuem només a la defensiva” com sí que fan -denuncia- “algun sector dels sindicats com UGT, que tenen un comportament conservador” en matèria d’avenços per al valencià. “Estem revertint una situació d’agressió” i el valencià guanya prestigi social “perquè s’ha despenalitzat” i hi ha més gent que s’apunta als cursos de valencià, afegeix.

Trenzano ho mostra en xifres, que són prou eloqüents: El curs 2014-2015 hi havia 1.700 persones inscrites en els cursos de valencià de l’Escola Oficial d’Idiomes, mentre que el 2018-2019 n’eren 3.000. Pel que fa a la formació a la Generalitat, el curs 2014-2015 es van fer 68 cursos amb 1.800 alumnes i el 2017-2018, 304 amb 6.400 alumnes. Trenzano creu que aquestes xifres són un indicador de l’augment de l’autoestima dels valencians per la seva llengua. “Havien amagat la llengua. Quan anem a les comarques castellanoparlants a fer actes de la campanya Sempre teua hi ha gent que ens demana per què no els havíem convidat a fer-la seua. La llengua és teua encara que no la parles”, explica.

El repte ara és mantenir aquesta tendència i continuar avançant i promoure la llengua en el sector privat amb mesures com l’aprovació d’un decret que atorgui beneficis fiscals i bonificacions a empreses que es comprometin amb la llengua, segons explica el director general de Política Lingüística.

Perquè això passi, però, cal que el govern que sorgeixi de les eleccions del 26 de maig sigui favorable a la promoció del valencià. Trenzano creu que “la societat valenciana està cansada” que partits com el PP i Ciutadans utilitzin la llengua com a arma política i dubta que aquest cop en puguin treure un “rèdit electoral”. En el mateix sentit s’expressa el secretari d’ACPV, que pensa que, “per primera vegada, la llengua no serà un element determinant” en els comicis. “La societat valenciana ha canviat”, assegura Gisbert, que avisa, però, que no “de blanc a negre”. “Els valencians ens hem trobat la llengua a l’UCI i ara la tenim a planta”, afegeix Trenzano, que no s’està d’alertar que, tot i haver “recorregut terreny perdut, ho tenim tot per fer”.


1 thought on “El valencià agafa aire

  1. Però en les zones castellanoparlants també s´estableix un mínim del 25% d´hores de classe en català?, a Utiel, Requena o Almoradí també s´hi fan mínim un 25% en català?

Comments are closed.