El govern valencià adopta el requisit lingüístic per als funcionaris però n’exclou els sanitaris
Les entitats celebren un acord “històric” contra la discriminació dels valencianoparlants però en demanen l’extensió a tots els àmbits
El govern valencià ha presentat aquest dilluns l’esperat acord sobre el requisit lingüístic per accedir a la funció pública a la Generalitat Valenciana i als ajuntaments. L’acord estableix l’obligació d’acreditar la competència lingüística en valencià per accedir a tots els àmbits de la funció pública, tret del sanitari i de l’educatiu, aquest darrer perquè ja té una regulació pròpia.
La consellera d’Educació, Raquel Tamarit, i la consellera de Justícia, Gabriela Bravo, s’han felicitat per un acord que permetrà “posar el valencià al mateix nivell del castellà” i “atendre la ciutadania en la llengua que vulga”. La nova norma -ha remarcat Tamarit- “millorarà el servei de l’administració” tal com passa en altres territoris amb llengua pròpia, ha dit la consellera, que ha posat l’exemple de Galícia.
Amb la nova normativa, tothom qui vulgui accedir a un lloc d’alt funcionari a la Generalitat haurà d’acreditar, a partir del 2025, un nivell C1 de valencià. La regulació no afectarà als funcionaris que ja tenen plaça a l’administració, però sí als interins que vulguin obtenir-ne una. També en queden exempts els mestres, pels quals ja hi ha una regulació pròpia, i el personal sanitari per a qui el coneixement de valencià continuarà sent un mèrit i no pas un requisit.
Precisament, el sector de la sanitat és un dels que més casos de discriminació lingüística als valencianoparlants registra els darrers anys.
Pel que fa a l’Educació, la conselleria ha establert un decret per convalidar els estudis de valencià al sistema educatiu i obtenir la competència lingüística de valencià homologats per la Junta Qualificadora de Coneixements a València (JQCV). D’aquesta manera, als estudiants que acabin l’ESO se’ls reconeixerà un nivell B1 de valencià i als que acabin el batxillerat, un B2. Els qui superin l’assignatura de valencià amb almenys un 7 en cada curs del batxillerat tindran automàticament un C1 quan acabin aquesta etapa a partir del curs 2021-2022.
El requisit lingüístic ha estat un dels temes més controvertits de la legislatura i ha creat moltes tensions entre els socis del govern del Botànic i el rebuig frontal de l’oposició. La norma es va aprovar el març passat a les Corts Valencianes i no ha estat fins ara que s’ha acordat el reglament que la fa efectiva.
Es tracta d’una reivindicació de fa molts anys de les entitats que treballen a favor de la llengua i que han rebut amb satisfacció l’anunci del Consell. Per Acció Cultural del País Valencià (ACPV) és un “pas històric en el camí de la fi de la discriminació dels valencianoparlants”. Escola Valenciana, per la seva part, ho ha celebrat, en un fil de Twitter, com “un pas endavant” que ha de ser “el primer de més passos cap a la normalitat i la igualtat de drets”. L’entitat avisa, però, que la meitat de les vulneracions registrades a la seva Oficina de drets lingüístics es produeixen en l’àmbit sanitari. “Hem de poder exercir els nostres drets a tots els àmbits i la sanitat no pot ser una excepció”, remarca Escola Valenciana. També ha rebut amb “satisfacció” la regulació del requisit lingüístic la Plataforma per la Llengua “per l’avenç que suposa en el respecte dels drets lingüístics”, però matisa que cal continuar “treballant perquè també s’incloga en el personal estatutari de sanitat, una de les majors necessitats que presenta el territori”.
