Reclamen la inclusió del català, el gallec i el basc en la plataforma Erasmus+
Universitats, governs i eurodiputats denuncien al Parlament Europeu la discriminació lingüística de la CE
La Xarxa Vives d’Universitats, el govern català, el valencià, el balear, el gallec, el basc i el navarrès han reclamat aquest dijous al Parlament Europeu la inclusió del català, el gallec i el basc a la plataforma Online Language Support (OLS) del programa Erasmus+. La plataforma d’aprenentatge de llengües OLS per als estudiants de mobilitat europeus inclou les 24 llengües oficials de la Unió Europea i d’altres com l’islandès, el macedoni, el noruec, el serbi i el turc. El català, el basc i el gallec, però, ha quedat exclosos del catàleg corresponent al període 2022-2027.
El secretari executiu de la Xarxa Vives, Ignasi Casadesús, que ha comparegut al Parlament Europeu en representació de les 22 universitats de l’euroregió Pirineus-Mediterrània i dels governs de parla catalana, ha qualificat l’exclusió de les tres llengües d’”anomalia europea greu” que “incompleix el principì de seguretat lingüística dels participants d’Erasmus+” i ha reclamat a la Comissió Europea (CE) “la immediata incorporació de les llengües” en la plataforma d’aprenentatge digital.
Casadesús ha recordat que el català és la desena llengua més parlada de la Unió Europea, la vuitena en presència a internet i que 150 universitats d’arreu del món fan docència en català. Dels prop de 10.000 estudiants d’Erasmus+ de les universitats de parla catalana, un 20% reben formació de la llengua en els campus. També ha remarcat que les tres llengües excloses són oficials en els seus territoris.
La intervenció s’ha fet en el marc de la sessió de l’Intergrup de Minories Nacionals i Llengües del Parlament Europeu a Estrasburg. La sessió, promoguda per la Xarxa per a la Promoció de la Diversitat Lingüística (NPLD, en anglès), entitat que agrupa els governs i organitzacions per la promoció de les llengües minoritàries d’Europa, ha comptat amb les intervencions del secretari executiu de la Xarxa Vives, de la viceconsellera de Política Lingüística del govern basc, Miren Dobaran; del secretari general de Política Lingüística del govern gallec, Valentín García; i del president de la NPLD, Miquel Àngel Sureda.
Dobaran ha assenyalat que els estudiants que arriben a les universitats basques i navarreses “es troben amb una realitat lingüística diferent de la que esperen” i que “volen conèixer l’euskera” per integrar-se millor “en grups d’amics, actes socials i en les xarxes socials”. El secretari general de Política Lingüística del govern gallec, per la seva part, ha emfasitzat que aprendre gallec és una “porta d’entrada a la lusofonia, una comunitat de 250 milions de persones a tot el món”. Si no aprenen gallec -ha afegit “seran privats del contacte amb la llengua portuguesa”.
En la sessió també han participat eurodiputats catalans, gallecs i bascos. L’europarlamenari d’ERC Jordi Solé ha acusat la CE de “discriminar els ciutadans i ciutadanes de la UE” i ha demanat a la comissió explicacions sobre què s’ha fet de la petició del govern espanyol d’incloure les tres llengües en l’OLS. En el mateix sentit s’ha pronunciat l’eurodiputat de Junts Carles Puigdemont, que ha assenyalat que les institucions europees han d’actuar contra “la tendència lingüicida dels estats” i ha anunciat que “litigaran davant els tribunals europeus”.
