Els escriptors reivindiquen la vertebració dels Països Catalans
L’AELC denuncia l’“atac orquestrat” a la llengua per part de diverses institucions públiques
L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha reinvindicat aquest cap de setmana, durant l’Encontre d’Escriptors en Llengua Catalana que s’ha fet a Tortosa, “la vertebració territorial dels Països Catalans com a entitat lingüística i cultural per part de les institucions públiques”. En l’anomenada Declaració de Tortorsa, feta diumenge a la capital del Baix Ebre, l’associació ha reclamat a les institucions públiques que “posin fi als atacs a la nostra llengua i garanteixin sense excepció els drets recollits en documents com la Carta europea de les llengües minoritzades (1992) o la Declaració de Friburg sobre drets culturals (2007), que, al seu torn, té la base en la Declaració Universal dels Drets Humans (1948)”. “Per una vida cultural i una creació plenes en la nostra llengua, cal que les administracions governamentals respectin i garanteixin aspectes com el coneixement, el prestigi i el foment de l’ús social del català, la llibertat d’expressió, el dret a la identitat cultural, el dret a la participació i l’accés a la cultura”, diu el document.
La Junta Directiva de l’AELC i la Comissió consultiva (formada pels presidents, vicepresidents i secretaris) no feien una trobada d’aquest tipus des del juny del 2007 i per això han remarcat el caràcter especial d’aquest Encontre que s’ha fet a Tortosa, “centre geogràfic dels Països Catalans”, han destacat la necessitat de treballar per la unitat de la llengua en un moment en què hi ha governs obertament hostils amb el català al País Valencià i a les Illes Balears.
La Declaració de Tortosa recorda que el català, com totes les llengües, és “mereixedora de respecte, foment i cura”, però ara “es troba amenaçada a causa d’un atac orquestrat per part de diverses institucions públiques, cosa que implica l’incompliment sistemàtic de la Carta europea de les llengües minoritzades (1992), que els estats italià, francès i espanyol varen signar els anys 2000, 1999 i 1992, respectivament, i que aquest darrer va ratificar l’any 2001”. “Els Països Catalans -afegeix el document- formen una unitat cultural rica i diversa, que s’expressa amb tots els seus accents i amb els matisos que cada territori ha incorporat en la seva vivència genuïna i particular d’una història i d’una tradició compartides” i per això exigeix “la vertebració territorial dels Països Catalans com a entitat lingüística i cultural per part de les institucions públiques”.
“Es tracta d’un compromís recollit al punt b de l’article 7 de l’esmentada Carta, segons el qual les institucions han de vetllar pel «respecte de l’àrea geogràfica de cada llengua, de manera que assegurin que les divisions administratives ja existents o noves no constitueixen cap obstacle a la promoció d’aquesta llengua regional o minoritària». Cal, doncs, que les diverses entitats governamentals fomentin l’intercanvi i la cohesió dels territoris de parla catalana i, per descomptat, que posin fi immediatament a les mesures segregacionistes i aïllacionistes actuals”, recorda l’AELC.
La trobada de l’AELC, destinada a defensar els drets professionals i culturals dels escriptors i traductors en llengua catalana, ha acollit un centenar d’autors que han reclamat també “el reconeixement i el respecte” dels seus drets professionals en relació amb qüestions com “les bones pràctiques en premis literaris i la participació degudament remunerada d’autors a esdeveniments, o bé la necessitat de l’aprovació d’una legislació europea i estatal que reguli els usos de la intel·ligència artificial (IA) i que respecti de manera escrupolosa” els seus “drets morals” i la “propietat intel·lectual, amb una remuneració adequada i proporcionada”.
Foto: Reunió de la Junta Directiva i la Comissió Consultiva de l’AELC a Tortosa / AELC
