“El basc no es mor però no té garantit el futur”

Entrevista al sociòleg Iñaki Iurrebaso

Iñaki Iurrebaso, sociòleg i professor de la Universitat del País Basc, ha participat recentment en el seminari Indicadors demolingüístics per mesurar l’evolució de la competència en eusquera, organitzat pel Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació (CUSC) de la Universitat de Barcelona (UB) i ha conversat sobre la situació de la llengua basca.

El basc és una llengua amenaçada?

És clar que no és de les llengües d’imminent desaparició. Tenim almenys dues o tres generacions assegurades, però alhora és una llengua en una situació molt feble.

Quines són les principals febleses?

És una llengua que ha retrocedit en el territori en els últims segles. Hi ha zones àmplies de les set províncies d’Euskal Herria en què durant els darrers segles es va aturar la transmissió natural del basc i  es va deixar de parlar totalment. Es va perdre. Ara s’ha començat a recuperar.

Es va perdre la tranmissió de pares a fills?

Sí. A gairebé tot Àlaba, a la zona oest de Biscaia i al sud de Navarra a començaments del segle XX havia desaparegut. A la zona on s’havia mantingut, que és, bàsicament, Guipúscoa, nord de Navarra, la major part de Biscaia i Iparralde, al segle XX hi va haver uns  processos demogràfics (gent que va venir a treballar de fora del País Basc i que no coneixia l’idioma) que van transformar la zona en la qual s’havia mantingut al llarg de generacions. Ara l’idioma està en una situació feble i és la llengua dominant en molt pocs territoris. Aquesta és una diferència important amb el català, per exemple. No hi ha ni un sol poble de més de 20.000 habitants en el qual el basc sigui la llengua predominant en les converses al carrer. L’únic lloc on es manté la vigència del basc és en pobles petits, apartats de les principals vies de comunicació i de desenvolupament econòmic.

Com es va recuperar la llengua en un lloc on havia desaparegut del tot?

Mitjançant la consciència de la població. Hi havia el desig de recuperar la llengua que parlava l’avi o l’àvia o, fins i tot, generacions anteriors, i a finals del franquisme es van crear les escoles per aprendre basc, les ikastoles, que va ser una iniciativa dels pares perquè les generacions següents l’aprenguessin, així com les escoles per a adults. En aquelles zones avui som en una situació clarament millor que fa trenta o quaranta anys. Hi ha més gent que sap el basc i s’utilitza una mica.

Actualment, dins de les diverses opcions lingüístiques educatives, la immersió en basc és la més escollida.

Sí. A la comunitat autònoma basca sense cap dubte. A Navarra, menys i a Iparralde, encara menys.

“No hi ha cap poble de més de 20.000 habitants on el basc sigui predominant al carrer”

Per què les famílies escullen, majoritàriament, aquest model?

Primer es van incorporar al model d’immersió famílies que tenien voluntat que els fills aprenguessin l’idioma per amor a la llengua, al país… aquesta mena de motivacions i, a mesura que s’anava generalitzant i es veia que l’ensenyament que s’oferia era de qualitat i que no hi havia cap problema en el mercat, sinó més aviat al contrari, també s’hi van incorporar altres sectors per motius pragmàtics. Que els meus fills aprenguin l’idioma perquè tindran més oportunitats de feina, etc.

Tot això ha comportat un increment notable del coneixement del basc?

A nivell bàsic, sí. Un dels canvis importants en els darrers 25 o 30 anys és que ha augmentat la quantitat de gent que entén i parla el basc, però no el nombre de persones que es defensa millor en aquest idioma que en castellà. Moltes vegades es diu que ha augmentat molt la competència lingüística i això és veritat a nivell bàsic, però la quantitat de gent que el parla millor es manté estable al voltant del 7% o el 8%. Comparat amb la situació catalana hi ha un esglaó gran.

La competència lingüística ha millorat. I l’ús social?

Allà l’ús es mesura amb tres operacions estadístiques bàsiques: l’enquesta sociolingüística, els censos i la mesura de l’ús al carrer en el qual es recullen les dades mitjançant l’observació de les converses. Això ens dona una informació que no és tan rica com l’enquesta sociolingüística, en la qual pots creuar l’ús amb milers de variables, però sí que és una dada molt vàlida perquè reflecteix el que s’ha sentit i no el que la gent diu que fa. L’últim mesurament va ser l’any 2016 i el resultat en el conjunt del territori és del 12,6% de persones participants en converses. És la foto de l’ús mitjà de l’idioma, una de cada vuit converses. Si ho traslladéssim a termes futbolístics, el resultat seria de 7 a 1, set per al castellà o el francès i un per al basc. És un percentatge pràcticament estable en els últims 25 anys. L’enquesta sociolingüística dona una foto lleugerament millor.

Amb més coneixement no hi hauria d’haver més ús?

Aquesta és la pregunta que més s’ha plantejat en sociolingüística al nostre país en els darrers vint anys. Com és possible que havent pujat tant el coneixement no hagi augmentat, en la mateixa proporció, l’ús? D’una banda hi ha el que dèiem abans. Si bé el nivell de competència ha pujat en un nivell bàsic en els últims trenta anys, la proporció de gent que el parla millor i que pot tenir més tendència espontània a parlar-lo per pur pragmatisme perquè s’hi defensa millor no ha pujat. Una altra explicació d’aquest fet és que la composició de les xarxes de relació i de la distribució dels parlants al territori ha estat objecte de canvis en els darrers trenta anys. Abans els parlants de basc estaven més compactes en les xarxes de relació i ara estem més barrejats amb els que no saben la llengua. Encara que la proporció de parlants hagi augmentat, la possibilitat real de la interacció en basc no ha pujat en la mateixa proporció. Ha augmentat molt el nombre de ciutats on hi ha bascoparlants, però són ciutats on hi ha un nivell de competència baix,en què es defensen millor en castellà. Les xarxes de relació dels parlants moltes vegades són mixtes i hi ha menys possibilitats d’utilitzar el basc. Una de les característiques positives dels últims trenta anys, en canvi, és la fidelitat que encara té el parlant basc a l’hora d’utilitzar la llengua en les situacions en què pot. L’euskaldun, quan pot, utilitza la seva llengua.

Quin és el panorama en els mitjans de comunicació?

L’ús varia segons els àmbits. En àmbits informals: família, grups d’amics, etc. s’ha mantingut més o menys estable i on ha crescut més és en àmbits formals: quan vas a l’ajuntament, al metge, a una botiga… Un dels àmbits més febles és el dels mitjans de comunicació. Hi ha pocs mitjans de comunicació en basc. Tenim una cadena de televisió pública a la comunitat autònoma basca que, alhora, té una altra cadena en castellà i passa que la cadena en castellà és molt més potent, ofereix més programació, més hores d’informatius, més producció pròpia, té més recursos…

“L’ús de la llengua al carrer és del 12,6% i l’audiència de la televisió en basc, del 2%”

Això és com disparar-se un tret al peu.

Espero que això es recondueixi en els propers anys. La queixa de la comunitat bascoparlant és important. També hi ha una televisió en euskera d’iniciativa social, que té menys audiència. De diaris en basc n’hi ha un i de ràdios importants a nivell nacional hi ha una radiofórmula de música per als joves i una de convencional. Pel que fa a l’ús, els mitjans de comuncació és un dels àmbits més deficients. Per exemple, els índexs d’audiència de la televisió en basc estan al voltant del 2% quan l’ús al carrer és del 12,6%. És un aspecte a millorar.

Com està el panorama a internet? De vegades compensa una mica les mancances dels grans mitjans de comunicació.

Pel que fa al consum en basc no hi ha dades gaire clares, tot i que, segurament, no són gaire bones. Sí que estem molt bé, en canvi, pel que fa a la producció. L’última dada que conec deia que ocupem el lloc cinquanta i escaig en la comunitat lingüística mundial per davant de moltes llengües que tenen estat i de comunitats lingüístiques molt més poblades que la nostra. Hi ha hagut una comunitat a favor de l’èuscar que, des del principi, s’ha implicat a internet i ho ha fet molt bé.

Què es pot fer des de l’administració i altres àmbits per promoure l’ús del basc?

Les fites fonamentals dels darrers cinquanta o seixanta anys d’història del moviment de recuperació de la llengua han estat la creació de l’èuscar unificat, que no teníem fins als anys seixanta del segle passat, i que n’ha possibilitat el desenvolupament en l’ensenyament, en la literatura i en els mitjans de comunicació. L’’altre és el de l’ensenyament, on queda molt per fer en alguns territoris. A la comunitat autònoma basca, per exemple, l’oferta universitària encara és més important en castellà que en basc. Cada cop es parla més que el següent repte és  fer que el basc sigui idioma de treball començant per l’administració.

És un requisit per treballar a l’administració?

Depèn de la zona. Només a la comunitat autònoma basca i segons la feina.

Sou optimista, malgrat tot, en relació al futur de la llengua?

L’únic clar és que no hi ha res escrit. No és una llengua que s’hagi de morir ni que tingui garantit el seu futur. Dependrà del que fem. Crec que necessitem una empenta. En els últims trenta anys s’han fet moltes coses, tant a nivell social com des de l’administració, que han suposat avenços parcials en molts sectors. L’indicador bàsic de la vitalitat d’una llengua, però, és l’ús i les dades que tenim assenyalen que els últims trenta anys no s’ha avançat gaire. Això vol dir que si volem avançar hem de fer bastant més del que hem fet, amb més decisió, més recursos i més força.