“Els crims cada vegada es traslladen més al text”

Sheila Queralt durant l’entrevista amb el Diari de la llengua / R. G. A.

Entrevista a la lingüista forense Sheila Queralt

Sheila Queralt és la fundadora del laboratori SQ-Lingüistas Forenses i una de les poques especialistes en la disciplina de la lingüística forense. Fa poc han publicat un decàleg en línia, disponible en línia,en castellà i en anglès, per difondre aquesta disciplina i donar pistes sobre com formar-se per introduir-se en aquest camp. Al Diari de la llengua ens fa cinc cèntims de la lingüística forense.

En què consisteix la lingüística forense?

Consisteix en l’anàlisi de la llengua per aportar-la en processos policials o judicials. Pot ser en una investigació privada en què, per exemple, volen saber qui és l’autor d’uns textos anònims, per exemple, de Twitter, o amenaces. Quan hi ha una amenaça pots determinar el perfil de la persona que hi ha al darrere.

No necessàriament textos escrits, oi?

No. Poden ser orals o escrits.

Sovint es confon la lingüística forense amb la grafologia.

Sí i no hi té res a veure. La grafologia analitza la forma de la lletra, el moviment que fas, la pressió que exerceixes amb l’útil escriptural… i nosaltres el que fem és analitzar la llengua en si mateixa. És a dir, quines estructures sintàctiques, quines categories gramaticals utilitzes, etc. Per tant, cal tenir una formació de lingüista: filòleg, traductor…, mentre que el grafòleg no cal que tingui cap coneixement lingüístic.

I després?

T’has de formar en lingüística forense. Igual que un metge forense ha de ser primer metge i, després, estudiar l’especialitat de forense, doncs el mateix passa amb el lingüista forense. Primer ha de ser lingüista i després s’ha de formar en la part forense, que dona tot el coneixement del procés judicial, com ha de ser la pericial, com s’ha de defensar, quins tipus d’anàlisis s’han de fer en cada punt dels encàrrecs que et poden fer, etc.

El lingüista forense ha d’estar especialitzat en cada llengua?

En principi és altament recomanable que el lingüista forense analitzi només la seva llengua d’especialitat, la seva llengua nadiua, perquè el nivell de coneixement és molt ampli i ha de ser molt precís. Si no és nadiu ha de tenir un coneixement de la llengua gairebé nadiu o bé treballar amb un especialista que sigui nadiu en aquella llengua.

Quines tasques fa un lingüista forense en el seu dia a dia?

Analitzem textos anònims per determinar-ne l’autoria, per determinar el perfil sociolingüístic que hi ha al darrere: l’edat, el sexe, nivell d’estudis, llengües en contacte o la seva llengua nadiua. També tenim temes de plagi, de determinar si un examen d’un nivell de llengua correspon a aquell nivell de llengua o l’excedeix segons les bases de la convocatòria, analitzem gravacions per determinar-ne qui hi ha al darrere i fem anàlisis de llenguatge criminal per determinar si un text és una amenaça o una extorsió.

Quins són els principals aspectes d’un text que es tenen en compte per identificar d’on prové?

Tenim en compte el lèxic. Quin vocabulari utilitza. El lèxic moltes vegades pot donar pistes sobre la seva procedència. Per exemple, com es refereix una persona a les crispetes. També hi ha la morfosintaxi, que pot informar sobre el nivell educatiu. No és el mateix que una persona sàpiga fer només oracions breus o subordinades, relatives. Si fa servir la puntuació correcta, l’ús, per exemple, del punt i coma. Hi ha molt poca gent que l’utilitzi i que l’utilitzi bé. Per tant, una persona que l’utilitzi bé té un perfil acadèmic de nivell alt i, segurament, podríem dir la professió o en quin camp es mou. A vegades també el vocabulari ens dona pistes sobre la professió d’aquesta persona.

“Els trets lingüístics costen molt de perdre”

L’edat també, oi?

Sí. No és el mateix com parla la gent jove que  la gent gran. També hi ha aspectes com la interacció, si diem les coses directament o ho fem de forma indirecta, els tics lingüístics, quins marcadors fem, quines pauses utilitzem, si ens repetim, com recomencem les frases. Són trets que costen molt de perdre. Després també tindríem el comportament respiratori. La gent quan està nerviosa o excitada té comportaments respiratoris peculiars que podem comparar o detectar si té algun tipus de patologia.

Qui són els vostres clients?

Sovint ajudem en investigacions policials i, de vegades, som requerits pel jutge directament. També tenim clients particulars, que solen ser casos civils. Per exemple, algú que vol saber qui és l’amant de la seva parella…

En casos així què feu?

Normalent tenim converses de Whatsapp, Messenger i xats per analitzar.

És l’encàrrec més habitual?

Està entre els més habituals, però també tenim escales de veïns i extorsions. Ara també tenim molts haters o trols a les xarxes socials. Assetjament, sobretot, de gent famosa que reben des de diferents perfils i volen saber si és la mateixa persona. Si tenen ja un sospitós fem la comprovació per determinar la probabilitat que sigui aquesta persona. Després també tenim casos de cibersassetjament en menors en què investiguem quin és el perfil del menor, quin curs o quina edat té, procedència, etcètera.

Es pot ocultar la identitat intentant escriure d’una forma neutra?

No. Un lingüista forense veurà inconsistències i ens faran sospitar que no està utilitzant el seu estil propi i que està intentant imitar o falsejar el seu nivell. Normalment, la gent el que fa quan intenta falsejar la identitat és baixar el nivell perquè no es pot pujar, però fa inconsistències. Potser posen una paraula d’un registre molt baix o pròpia d’un col·lectiu amb estructures que no es corresponen amb aquest nivell.

Amb l’auge de les noves tecnologies, les xaxes socials, la missatgeria instantània els textos són més curts. Són més difícils d’analitzar?

Tenim textos més curts, però en tenim més. Abans, per exemple, teníem cartes o correus electrònics, que eren més llargs, però potser teníem una o dues mostres, fet que també limitava l’anàlisi. Ara tenim textos molt més breus, com ara tuits, o comentaris a Youtube, però en tenim més. La persona sol tenir més interacció i això també et dona més pistes. Aquesta és una variable que s’ha afegit a aquesta disciplina que abans no teníem tant en compte.

I les emoticones?

És un món a part que també ens dona moltes pistes. Quines emoticones utilitza, perquè les utilitza… A vegades, una persona fa servir una mateixa emoticona per a usos diferents. Analitzem en quina posició les posa, amb quina freqüència…

“No arribem als 200 lingüistes forenses en tot el món”

En el cas de la veu, impostar un accent deu ser molt difícil.

Costa molt impostar l’accent i que sigui consistent. Si tu tens un accent tens moltes variables i les has de fer totes. Si intentes imitar algú del sud d’Espanya sent catalanoparlant, potser dius helao, però potser et deixes un ceceo o on seseo o no som coherents. Fem el seseo propi de Sevilla, però després fem altres variables pròpies d’una altra regió. Per tant, tenim inconsistències. Després hi ha paràmetres acústics, més relacionats amb la part física, amb la cavitat de ressonància, amb les cordes vocals… que són impossibles d’imitar.

No es pot imitar un personatge públic.

Els imitadors professionals fan un sobreús d’aquests trets. Si comparem les freqüències veurem que hi ha un sobreús que no és propi d’aquesta persona.

La policia no pot saber qui hi ha al darrere dels comptes de Twitter anònims?

A vegades sí i a vegades no. Quan ens truquen els nostres companys informàtics és perquè no tenen el rastre digital i llavors volen saber si la lingüística pot aportar pistes sobre què hi ha al darrere. De vegades tenen diversos sospitosos i volen saber, segons la lingüística, quin és el perfil més probable. Això també passa en temes de narcotràfic. Tenen diferents bandes sospitoses de diferents procedències geogràfiques. Nosaltres els diem quin és l’origen més probable i llavors ells segueixen el rastre d’aquella banda.

Quants lingüistes forenses hi ha?

A Espanya som molt poquets. Entre deu i quinze persones tenint en compte text i veu.

Hi deu haver molta demanda d’aquest perfil professional si sou tan pocs.

Sí i com més es coneix l’especialitat més demanda hi ha. Ens van sorgint casos a mesura que la gent se’n va assabentant i per això estem incorporant nous perits al laboratori. La demanda creix i l’hem de poder atendre, però som molt pocs. A nivell mundial segur que no arribem als 200.

I a tot l’Estat espanyol no hi ha cap universitat que tingui aquesta especialitat?

Ni a Espanya ni a tot Llatinoamèrica. No hi ha res en castellà. N’hi ha al Regne Unit, a Alemanya, un màster o dos als Estats Units… La meca de la lingüística forense és al Regne Unit, on hi ha tres universitats diferents, que són la referència mundial i és el millor lloc on formar-se.

I de laboratoris com el vostre n’hi ha més aquí?

No. Som l’únic.

No us faltarà mai la feina.

Esperem que no. Abans moltes de les consultes eren de veu: la trucada des de la cabina telefònica. Però cada vegada més, amb les xarxes socials, els crims es traslladen al text i tenim molta demanda d’això. Abans hi havia molts més manuscrits i la policia i el jutge coneixien més la figura del grafòleg, però ara s’adonen que els grafòlegs no tenen competència per fer anàlisi de text digital i aquí nosaltres tenim un augment de feina.